Enllà de la badia de Roses feien camí fent tombarelles sobre les onades i dansant com closques de nou quatre vaixells amb l'ala apagada. Rondaven la platja de lluny a lluny cercant un recer propici on passar la nit. Sobreeixint de la lluentor marina, un illot de la llargada i amplada d'una corredissa semblava oferir una platja als quatre vaixells grecs.
Remant com uns mals esperits i barbotejant unes paraulotes estranyes, talment com renecs, els mariners s'atansaren a l'illot, sotjaren les platges i cales com si anessin a fer una malifeta i, com no es veia ànima vivent, saltaren a l'aigua quatre galifardeus que amb poques gambades guanyaren el pedreny més alt de l'illot. D'allà estant miraren l'Empordà a contrallum [...]
L'endemà, a punt d'alba, el patró envià mitja dotzena d'homes a explorar la platja de la badia.
-No hi aneu vestits: aixó no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden aquí.
Els homes saltaren a l'aigua com uns cavalls i en arribar a la platja s'espolsaren a tall de ca. Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal: Venus i les Nimfes haurien fugit enriolades.
Per veure la planúria calgué pujar l'ampla platja que ve de mar endins i fa un pendent dolç com el d'un plat escudeller. L'Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d'ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa.
-Quin país més clas i quina olor d'herba! Fa cara d'ésser un país molt liberal. Segur que en aqueixes muntanyes no s'hi amaga enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, i la gent d'aquí poc deu envejar d'encauar-se en cataus feréstecs.
-Quin cel més alt! I el mar... què me'n dieu, d'aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se'ns aparenta com una abraçada en aquest país; la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar. [...]
-Què, que tal el país? -digué el patró.
-Pare -féu un Mariner-, jo, avui mateix aixecaria quatre tendes en aquest illot i ja veurem si més endavant ens podem instal·lar a la platja de la badia.
-Doncs ja està dit. Apa, minyons! A la feina. Avui ja no dormirem a les barcasses.
 |
| Vista d'Empúries, on els grecs van arribar cap a l'any 600 a.C. amb la intenció d'ampliar les seves relacions comercials. |
M. BRUNET
El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada